Art o Màfia

Eva Higueras 01/04/2020 161
Com anomenar art a allò que directament tiraries a les escombraries

No he estudiat història de l'art, encara que no descarto fer-ho en un futur, però sí que és un tema que m'ha interessat molt i amb el qual vaig gaudir estudiant i en l'actualitat observant-lo.

No penseu que intento donar una classe a distància dels diferents moviments artístics que han existit. Ho faig perquè vull arribar a reflexionar i fer-nos també reflexionar sobre l'art contemporani.
 
De totes les etapes de la història de l'art m'agradaria tracta únicament sobre dos.
 
Es denomina estil renaixentista al moviment cultural que va sorgir a Europa en el segle quinze, i es caracteritzava per un renovat interès pel passat grecoromà clàssic i especialment pel seu art.
 
Quines són algunes de les seves característiques? Doncs imitació de l'escultura i l'arquitectura de Grècia i Roma. Realització d'una bellesa ideal, creació d'obres amb claredat en els seus temes i una exigent perfecció en la seva realització.
 
Exposar històries i successos, ja fossin reals o ficticis. Un art realista.
 
S'exposaven figures humanes d'animals i humanes. Se centra particularment en el nu, amb màxima cura i detall.
 
En auant al barroc, no se li pot considerar sol moviment artístic, perquè és la definició cultural de la seva època que va abastar del segle disset fins a mitjan divuit.
 
Després del renaixement van sorgir una pluralitat religiosa econòmica i política. Això va despertar un interès en les autoritats religioses i civils que van comprometre l'art en defensa de les seves idees per a influir al poble.
 
En definitiva: el barroc va ser un moviment artístic en nom de la ideologia catòlica.
 
Amb l'exposat fins ara vull arribar a la conclusió que les obres realitzades en aquests dos períodes, com en altres moviments artístics d'èpoques anteriors i posteriors, van mostrar una bellesa, unes perfectes tècniques artístiques. Intentaven enaltir la bellesa de certes èpoques passades o influir en la societat el moviment del de l'època.
 
Quan tinc l'ocasió d'anar a un museu al qual es troben obres d'aquestes èpoques prefereixo anar sola, la veritat, perquè puc estar bastant temps observant un quadre, i això no hi ha acompanyant que ho suporti.
 
I arribem a la nostra època actual i els moviments artístics actuals són: l'art d'avantguarda, l'art virtual i (no t'ho perdis) l'art grafiti'.
 
Be, l'avantatge de 'art grafiti' és que no han de gastar res en llenços.
 
Com saps, la fira d'art contemporani Arco es celebra a Madrid cada any. Allí podem trobar obres tan interessants com la que es va exposar l'any 2.018 en la ja 37 edició de la fira Arco.
 
A petició de la direcció de IFEMA, el dia previ a la inauguració es va demanar retirar una sèrie de vint-i-quatre fotografies de l'artista Santiago Sierra. Bé, encara que aquest "artista" és artista com jo sóc monja. Una sèrie denominada "Presos polítics a l'Espanya contemporània". En ella apareixien pixelades imatges de polítics independentistes com ara Oriol Junqueras.
 
On està actualment la barrera entre l'art i l'absurd?
 
El mexicà Pablo Jato va realitzar un documental, que ha tingut mil impediments per a emetre's, en el qual preguntava a persones que formaven part d'aquest art d'avantguarda, com ara galeristes, directors de museus, col·leccionistes, artistes.. i els preguntava sobre els conceptes bàsics de l'art actual. Les respostes eren abismalment diferents, però si, coincidien en una cosa: a la pregunta de Què és l'art per a les galeries? La resposta era unànime. Doncs és un negoci, és un mercat.
 
Aquests mateixos entrevistats van presentar visions i opinions diferents sobre una considerada obra d'art consistent en un carret del mercat farcit amb terra que valia la xifra de divuit mil dòlars.
 
Es pot inventar a un artista per guanyar diners? Funciona l'art actual com una màfia?.
 
Jutgin vostès mateixos, però des del meu punt de vista ho tinc clar: la major part d'aquest grup d'artistes són falsos.
 
Posem un exemple: El milionari Damien Hist va aconseguir vendre un borrego immers en una vitrina amb formol per poc menys de quinze milions de dòlars. Com deia, jutgin vostès mateixos.