És el moment de desconnectar

Eva Higueras 23/04/2020 116
En la vida és necessari fer un parèntesi de tant en tant, desconnectar, i si ho fas cobrant, millor.
Algunes de les persones que escolten el meu espai Entre Lineas, aquí a Onda Layetana, em pregunten per què no tracto temes d'actualitat com ara la política, el coronavirus, etcètera. Els meus companys en els seus espais ho fan. I cal dir-ho, ho fan de manera excepcional, però jo prefereixo no fer-ho i explicaré per què.
 
Entre Lineas és per a mi una desconnexió en els problemes diaris amb els quals haig de bregar, així que si durant qualsevol dia normal tinc com a quotidianitat tractar temes polítics el que no vull és continuar parlant del mateix quan preparo el programa.
 
Si en aquests dies tots els mitjans de comunicació i tota la societat parla de coronavirus a mi el que menys m'interessa o em ve de gust és parlar d'això. Entre línies és el meu parèntesi, la meva vàlvula de fuita. És com veure 'Sálvame'. A qualsevol que li preguntis et dirà que no ho veu, però és curiós perquè l'audiència d'aquest programa diu que és el més vist en la seva franja horària.
 
Si, doncs ho reconec, jo sí que veig Sálvame, però de tant en tant. No és que m'assegui al sofà a veure'l, però si que el vaig seguint quan puc.
 
Creieu que m'interessa la vida dels altres? Doncs no. Bé, podria interessar-me la vida de Madame Curie o la de Freud, però no la d'uns 'petards' que, en la seva majoria, no han pegat un pal a l'aigua a la seva vida.
 
No m'interessa la vida dels fills de papà, ni m'interessen les baralles entre pares i fills famosets. No m'interessen les infidelitats que es produeixen a cop d'exclusiva i talonari.
 
No. No m'interessa. Però quan els veig no penso en els meus problemes.
 
Be, ara tampoc no vull que sembli que tinc molts problemes. No vull que penseu que tinc a Torra i a Sánchez sempre al cap, però si, prefereixo deixar la ment en blanc i veure com es barallen els uns amb els altres des de l'altre costat de la pantalla.
 
Igual succeeix amb les revistes del cor. Com ja he dit abans no m'interessa la vida dels altres, tot i que de vegades els envegi, principalment la vida d'aquelles persones que viuen "del momio" i que a mes no saben fer res, però reconec que m'agrada anar els dimecres al quiosc a veure les portades d'aquesta mena de revistes. Si, clar, també miro cada dia les portades dels diaris, però reconec que no em desperten la mateixa morbositat. És més, veure certes portades de certs diaris fa que em facin venir ganes de cremar el quiosc però Quina culpa tindrà el quiosquero?.
 
Abans que el coronavirus envaís el nostre dia a dia hi havia programes que podrien resultar mitjanament interessants per a continuar desconnectant, però això ja no és possible. No hi ha programa avui dia que no centri part de la seva graella a parlar de morts i contagis i problemes sanitaris derivats de la nefasta gestió d'un govern esquerre-comunista.
 
Be, si, pots veure First Dates, el programa que t'ajuda a trobar a la teva mitja taronja. Sona bonic, però clar, aquí t'arrisques al fet que la teva ment pugui acabar pertorbada entre joves que no saben definir si se senten homes o dones, joves que ni estudien ni treballen i aspiren a seguir així fins a l'infinit i més enllà. Dones i homes que diuen tenir segons quina edat i tu que ho veus des del sofà no rius, però ploraries.
 
Però be, els que van a aquest programa sortiràn o no amb parella, però de moment surten amb un sopar pagat. I ja si vull desconnectar de política, coronavirus i la resta, la millor opció és veure Supervivientes. Seguim amb el mateix perfil de participants: 'fills de', 'amants de'. 'dona de'..
 
No, no esperis trobar participant a un expert en física nuclear, perquè un cranc fins i tot en aquesta illa té més neurones que alguns concursants, però es el que dic, poses el programa, veus platja, cocoteros, algun cos de gimnàs digne de veure i moltes, moltes baralles.. Què més pots demanar?
 
No sé si algú de la productora de Supervivientes escoltarà el meu espai. Per si de cas dir-li que m'encantaria poder anar a la propera edició. Si us plau.. vull anar. Vull barallar-me.. per un coco, estar tombada a la sorra sense fer res, encara que em socarri. Vull nedar en aigües cristal·lines i de tant en tant fer veure que intento pescar. És fantàstic. Per barallar-te i no fer res et paguen una pasta setmanalment, però el millor és que t'aprimes. T'aprimes sense que cap dietista t'amargui l'existència.
 
Això sí que seria desconnectar.
 
.