M'agrada el que faig

Eva Higueras 22/03/2020 126
Podria establir uns horaris per a desenvolupar la meva activitat política, però no ho faré perquè gaudeixo enormement amb això

Durant el curs escolar de l'any passat en la classe de la meva filla petita es va tractar el tema de les professions.

Es va demanar a cada alumne una foto dels seus papàs, i un cop lliurada a la professora aquesta feia un marc per a la foto i el fill de l'emmarcat en qüestió havia d'escriure a peu de foto la professió del seu papà i de la seva mamà.
 
Quina va ser la meva sorpresa quan en anar a recollir a la nena veig un mural en la seva classe ple de marcs amb fotos de papis i mamis. Hi havien metges, administratius.. Però la meva sorpresa màxima va ser veure la meva foto amb el títol de 'política'.
 
A partir d'aquí la relació amb alguns pares s'ha fet més estreta, per compartir ideologia, i uns altres, encara que sembli insòlit, et llancen 'pullitas' polítiques quant l'actualitat dóna peu a això.
 
De fet mai ningú em va preguntar a quin partit polític pertanyia, però tots van donar per descomptat que ni era independentista ni socialista, que ve a ser el mateix.
 
L'anècdota va quedar aquí, però clar, ara les coses han canviat. Arran dels últims comportaments dictatorials del Govern de la Generalitat i de la falta d'informació, m'he trobat que últimament faig més de política a la porta del col·legi que on correspondria fer-ho.
 
La setmana passada com cada tarda a les cinc (l'hora dels toros) m'acostava a buscar a la meva nena al col·le. A mesura que m'anava acostant em vaig adonar que un grupito de mares tènia els ulls clavats en mi. M'anava acostant a elles, la veritat, lleugerament espantada.
 
Si el meu ego hagués estat alt podria haver pensat que el meu 'look' triat per a aquest moment era el més 'cool' i me l'estaven criticant, és a dir que els encantava, però alguna cosa em deia que no era això, encara que aquest dia la veritat, anava prou bufona, si.
 
Després de les salutacions corresponents i entre més brometas de les habituals va saltar la sorpresa. 'Eva: Podries informar-nos d'això del que s'està parlant en relació a l'escola concertada? Què passa amb el nostre col·legi, amb l'educació, amb els preus, amb les prescripcions?
 
Al principi em vaig quedar en xoc. Vaig entendre que es referien al projecte de decret sobre el funcionament de l'escola concertada. Bé, doncs res, anem per feina.
 
Vaig haver d'explicar en què consistia, les seves possibles conseqüències. Vaig criticar per descomptat el comportament dels indepes que ens governen, i l'adoctrinament que tenen previst.
 
No sé si entre el meu auditori hi havia algun indepe, però ningú em va increpar. Si la conferència improvisada a la porta del col·legi va començar amb unes cinc mares, passada una mitja hora l'auditori era d'unes quinze persones entre mamàs i papàs. Dir que aquesta tarda tots vam recollir tard als nostres nens.
 
Com per art de màgia el col·legi, que fins a aquell moment no havia informat els pares d'aquest projecte de decret, va treure un comunicat amb una brevíssima explicació sobre el tema.
 
Si normalment el meu whatsapp té una important activitat, a partir de la meva 'fantàstica' conferència improvisada vaig començar a rebre missatges de pares demanant-me més informació sobre l'evolució del decret.
 
La veritat és que amb tot això he gaudit moltíssim, perquè crec profundament que la política ha de ser això: tractar amb les persones i explicar-los tot allò que els pugui afectar de la mateixa manera que m'encanta que se m'expliquin els problemes que de manera més o menys directa o indirecta puc intentar solucionar.
 
A principi d'aquesta setmana vaig tornar a veure un grupet de mares a la porta del col·le. Em miraven. Eren les cinc de la tarda i vaig pensar 'una altra correguda de toros' No estava equivocada. El tema a desenvolupar era el coronavirus.
 
Imagino que molts dels oïents no haureu sentit res als mitjans de comunicació sobre aquest tema. Tranquils, només és un bitxet minúscul que està matant a moltes persones i diuen que és perquè a la Xina van menjar ratpenats.
 
Tranquils, ja us anireu assabentant. En cert que sobre aquest tema no vaig poder explicar més del que ja sabien, però si, vaig haver de callar detalls, gestions, previsions d'actuació que ja estaven gairebé decidides, però que no es poden anar explicant fins que no es fan públiques.
 
Be, ja veieu. En segons quines professions quan surts de l'oficina, del taller, d'on sigui que treballis pots desconnectar fins a l'endemà, més o menys.
 
En el meu cas haig d'estar activa de manera permanent.
 
Però sabeu? Això m'encanta.