Nacionalisme és guerra

Miguel Del Amo 11/03/2020 146
Si critiques al patriotisme és per auto-odio. Bogeries provocades per deliris ètnics
El recurs del 'auto odi' que és com els nacionalistes criden a l'autocrítica o fins i tot al sentit comú, és dels més socorreguts a l'hora de desautoritzar al dissident, d'insultar-lo. Però és més aviat de desautoritzar, de treure-li prestigi, que alló que digui doncs no tingui cap valor.
 
Ells et diuen 'això és el que hi ha a Catalunya'. Això és el que t'ha d'agradar, això és el que has de respectar, això és del que has de demanar més, i si no et sembla bé t'estas 'auto-odiant'. Per que això el que hi ha.
 
Que demanes més hores de castellà en classe perquè les dues o tres setmanals no et semblen suficients?: Autoodi.
 
Què creus que les dues llengües oficials de Catalunya haurien de conviure sense que una s'imposés a l'altra?: autoodi.
 
Que consideres que es pot ser català i espanyol alhora? Autoodi. I així successivament, una vegada i una altra.
 
Facis el que facis i diguis el que diguis no pots guanyar. Et diuen 'reconeix-ho: odies a la teva pàtria i segurament t'odies a tu mateix'.
 
I això es a Catalunya, però és que és tot un deliri ètnic. L'auge dels nacionalismes europeus, l'enorme facilitat per a aconseguir un poder regional, a força d'implantar la política dels sentiments, una política que inclou l'exaltació mítica d'una comunitat, i la imprescindible paranoia sobre el veí o l'enemic intern. Amb això i poca cosa més es munta el que deia, un deliri ètnic.
 
Si la religió és diferent llavors ja és cosa de de nens organitzar la batalla, perquè és que el nacionalisme és guerra.
 
.