No normalitzem el dolor

Miguel Del Amo 12/05/2020 261
Darrere de cada mort hi ha una família, uns amics. No ens acostumem a l'horror

Salut, amics d'Onda Layetana.

No normalitzem el dolor.
 
És cert que cal ser positiu. És més, ho diuen els metges, que sent positiu doncs això millora les defenses, fa més difícil que una malaltia entri per exemple el cas d'aquest maleït virus que està afectant a tothom.
 
Però no caiguem en l'en el ridícul. Jo el que vull dir avui és que no hem de normalitzar el dolor, per molt positiu que pensem. Hi ha persones que estaven més preocupades quan havien 900 positius a Espanya que quan morien 900 persones cada dia.
 
Al final és una autodefensa, No? Has de deixar de rebre notícies, ho entenc, però no hem de normalitzar el dolor, encara que vegem la llum al final del túnel cada cop mes.. doncs continuen havent-hi morts a Espanya.
 
S'ha decidit no ensenyar els fèretres, no fer un espectacle dels morts.. és una decisió, però són aquí.
 
Per exemple, quan puguem sortir al carrer, i puguem anar per exemple a la platja.. Imagineu vostès si viviu a Barcelona capital i dieu 'be, anirem cap a la costa, anem a Castelldefels'. Tireu cap allà, Castelldefels i dieu 'uy, està molt plena aquesta platja, és normal, la gent en tenia ganes'. Seguiu, seguiu fins a Sitges, passant per descomptat les costes de Garraf o els peatges, doncs Catalunya és així i així seguirà, oi? costa uns calerons anar a la platja a gaudir d'un dia de descans. Però Sitges, quan arribeu també està ple. I dieu: 'Bé, farem deu quilòmetres més'.
 
Doncs tot aquest transcurs amb cotxe imagineu les cunetes. Imagineu aquestes cunetes en el recorregut, fèretre rere fèretre, fèretres seguits, una filera de fèretres..
 
Perquè aquestes són les persones que de moment han mort només a Espanya.
 
I aquestes persones a les quals no estem rendint tribut, els familiars no s'han pogut acomiadar, el president no es posa una corbata negra, no hi ha hagut un minut de silenci per part del govern.. si per altres comunitats autònomes i ajuntaments, etc.
 
Però amb aquest afany del govern per evitar les notícies s'està oblidant a les persones que han perdut familiars o amics i són persones que tenen nom i cognom, i jo aquí doncs els parlaré del que em toca, no perquè vulgui destacar ni vulgui que ningú em doni el seu condol sinó com un exemple.
 
Aquesta setmana va morir un dels meus cunyats, i tenia nom i cognoms, una persona sana abans de començar aquesta bogeria, aquesta pandèmia, i tenia nom i cognoms. La meva germana que s'ha quedat vídua també té nom i cognoms. El nom no el sabeu, el cognom és el meu, és Del Amo. El meu nebot que s'ha quedat orfe també té nom i cognom.
 
I són persones que no han pogut acomiadar-se del seu marit, del seu pare, ni jo puc abraçar en aquest cas a la meva germana i al meu nebot, perquè estem tots confinats.
 
És UN cas, perquè llastimosament hi ha moltíssims més a Espanya, i no sabem si són 23.000, són 30.000, 40.000.. són massa. Són massa.
 
I quan sortim, darrere de cada cas hi ha una família, hi ha uns amics, i no sé què farem, si demanar responsabilitats.. això si, votarem millor. Segur que sí.
 
Però ara el que volem és respecte. Volem que als nostres mandataris se'ls entengui quan parlin, donin directrius, no ens tirin la culpa a la població.
 
Una miqueta de respecte. No volem rodes de premsa on no saben el que és un ERTE. On hi ha conya. On un ministre com Ávalos (ministre per accident, no entenc com aquesta persona pot ser ministre) digui que sempre hem pogut sortir amb els nens.
 
Se'ns està prenent una miqueta el pèl i jo crec que no mereixem això. I no estic culpabilitzant a ningú, però crec que no s'està tractant amb respecte a les persones que hem deixat de tenir a algun dels nostres sers estimats.
 
Continuem aquí reflexionant en positiu.
 
El meu condol a totes les persones que l'estan passant mal i en solitud.
 
Salut.