Postpandemia 5 - La nova sanitat

David Martín 07/04/2020 261
La medicina, la recerca, la tecnologia i els protocols d'actuació seran les claus de la nova sanitat.

Tornem al món de la postpandemia per a intentar anticipar el futur de la sanitat i com podrà evitar-se que les pròximes pandèmies tinguin l'abast que està tenint aquesta.

El món està inevitablement globalitzat, la gent viatja, i això no es podrà evitar ni prohibir. Els virus no tenen fronteres i arriben a qualsevol part del globus, per la qual cosa el risc que es produís una pandèmia com la que estem patint era inevitable, i encara que la gent a peu de carrer no érem conscients d'això, molts epidemiòlegs ja avisaven d'aquest fet. La diferència està en el fet que d'ara endavant s'els prendran seriosament.
 
Perquè l'objectiu és aconseguir que la pròxima crisi s'aturi a les seves primeres fases. Impedir per tots els mitjans que pugui convertir-se en un fenomen tan greu en el número de morts i tan sagnant en la seva destrossa a l'economia de tants i tants païssos. Perquè a hores d'ara i amb els factors actuals, que aquest fet es repeteixi és només una qüestió de "quan".
 
Però per a anticipar si la medicina podrà reaccionar o no als nous reptes m'agradaria que ens fixéssim primer en el que va ocórrer amb la tecnologia mòbil, o que ens fixéssim en el que va ocórrer amb els cotxes elèctrics. Les empreses tenen un ritme de competició entre elles més o menys controlat, fins que arriba un element nou i ho desmunta tot.  En els telèfons mòbils van ser els smartphones, i més concretament l'iPhone. Quan va aparèixer aquest dispositiu totes les companyies van haver de treure el que tenien als magatzems, començar a replantejar-ho tot i posar-se les piles de debò, perquè fins llavors el mercat de la telefonia havia estat un terreny molt còmode. Amb els cotxes elèctrics va passar una cosa semblant. Eren un concepte que ningú no volia explotar encara, fins que l'Elon Musk va crear Tesla i va començar a fabricar vehicles elèctrics innovadors, i la resta d'empreses van passar de la modalitat "som els líders del mercat" a la modalitat "ximple l'últim". Van haver també de crear els seus propis vehicles innovadors, seguint a distància la emprenta de l'original, quan fins al moment havien estat contaminant tot el que els havia estat necessari, i de sobte van haver d'entrar a fabricar cotxes elèctrics poc contaminants.
 
Portem això al món de la medicina. No estic dient que les farmacèutiques, les químiques i les tecnològiques tinguin solucions a les pandèmies guardades en un calaix. Res d'això. Però sí que és cert que les prioritats fins ara han estat diverses. Les farmacèutiques buscaven curar, és cert, però sobretot buscaven maximitzar els seus beneficis i per a això l'objectiu límit estava posat a liderar sobre els seus competidors. Si els èxits d'una farmacèutica superaven als de la competència, s'havia assolit el cim. Però ara el cim està molt més alt. Ja no val guardar-se una innovació per a quan els competidors presentin la seva. Ara la lluita és per protegir el futur, i això implica plantejar-ho tot en altres termes, perquè ara el futur és imprevisible i el món pot descontrolar-se en un escenari sense vencedors, en el qual tots som vençuts, i quan la salut de milions de persones està en joc es trenca la baralla i s'adopten mesures excepcionals com ara requisar material i tecnologia, nacionalitzar recursos mèdics i farmacèutics.. aquest és un escenari en el qual tots perden i ningú no fa negoci.
 
A més també cal buscar la forma en què no només la medicina sinó també altres tecnologies puguin conjuminar-se per a ajudar-nos a preveure i a tractar una situació com aquesta. Per exemple: Us en recordeu de Star Trek? Tenien aquells fabulosos aparatets, els "tricorder" mèdics, que podien escanejar-te des de dos metres de distància i el metge et deia: "mira, tu tens això, et passa allò altre i aqui tens el diagnòstic". Evidentment això és ciència-ficció, i un científic a més afegiria que és fantasia, perquè clar que l'ideal seria que tots tinguéssim un tricorder mèdic, o millor encara, unes ulleres altament tecnològiques des de les quals poguéssim veure d'un color diferent a la gent infectada o poguéssim veure com a núvols de color els virus surant en l'ambient.. Oi que seria fàcil aturar una pandèmia amb això si poguéssim veure els virus? Amb allunyar-se i no tocar-los podríem aïllar-los.. però també és ciència-ficció, ja que un virus és una entitat microscòpica que no interfereix en la longitud d'ona de la llum ni emet cap radiació que permeti detectar-lo des de dos metres de distància, així que per tant no hi ha ulleres que ens puguem posar per a veure un virus.
 
Però sí que poden desenvolupar-se altre tipus de tecnologies més factibles, com ara arcs de detecció, que evidentment serien arcs actius, com els arcs de metalls, que emetrien algun tipus de senyal que pogués interactuar i detectar un virus, o fins i tot una tecnologia òptica microscòpica que pogués identificar visualment als microorganismes no catalogats.. o a nivell bioquímic podrian ser arcs que analitzessin les emissions del cos humà, l'aire que exhalem, les nostres feromones, i analitzés aquestes mostres diverses vegades per segon. Evidentment estem parlant d'una gran capacitat de procés, amb mètodes de autoesterilitzaciò, processadors superràpids.. en poques paraules, una inversió molt costosa, però no tan costosa com una pandèmia, perquè ja veiem el que ha passat i val la pena apostar per aquesta mena de tecnologies o per qualsevol altra que encara no som capaços d'albirar, perquè la col·lisió de medicina i tecnologia pot portar-nos a solucions creatives, des de mesures altament complexes i tecnològiques fins a coses probablement molt més senzilles, o simplement protocols d'actuació ben articulats que puguin evitar que una crisi sanitària passi a ser una epidèmia i després una pandèmia.
 
És un tema fascinant, i no dubto que moltes ments brillants estan ja redoblant els seus esforços per a parir noves idees que en un futur ens salvaran la vida.