Un perfecte organigrama per a incomplir

Eva Higueras 07/04/2020 106
Aquests dies de reclusió a casa m'han fet veure que la meva força de voluntat s'ha limitat, tot el contrari que el succeït amb la meva paciència

Quan es va decretar que es tancaven les escoles per motius del coronavirus i es va dir que la mesura afectaria les pròximes dues setmanes, tots els pares es van posar les mans al capdavant.

En aquells dies les mesures de confinament encara no s'havien exigit i la mayoria dels pares tenian que seguir amb la rutina d'anar a treballar fora de casa, encara que és cert que alguns d'ells van començar a treballar des de casa per a poder estar amb els seus fills, aquells que podian deixaven als seus fills a càrrec dels avis.

Per descomptat érem uns quants els que ja sabíem que de quinze dies, res. I que aquesta mesura de no tenir col·legi anava per a llarg. Com així ha estat.
 
En els seus primers dies, encara que les mesures establertes no ho aconsellaven, era molt freqüent veure als avis passejant amb els seus néts pel carrer, jugant als parcs. I quines esperes que facin els avis amb els néts a casa, si ja als pares ens costa mantenir-los disciplinats, què diràs dels avis?? Però passats un parell de dies d'aquesta mesura escolar, perquè vingui, tots a caseta, i cada nen amb els seus papàs, amb l'alleujament que això ha portat a molts avis.
 
I ara què? Per fortuna tota la meva activitat laboral també ha quedat paralitzada, així que la meva primera mesura va ser fer un organigrama del que anava a ser el meu dia a dia.
 
Perquè bién, el meu dia començava fent exercici a casa. M'aixecava prontito, em posava roba d'esport (però més que res per a posar-me en el paper d'esportista i motivar-me) i vingui! flexions, abdominals..
 
Com veureu la meva experiència esportiva l'estic explicant en passat. Si bé els primers dies m'aixecava prontito per a exercitar-me, a mesura que anaven avançant els dies anava allargant l'hora de despertar-me en el despertador.
 
Després vaig passar de vint-i-cinc flexions i trenta abdominals a deu de cadascuna. I si, el pas següent va ser ja ni posar el despertador.
 
Seguint amb el meu organigrama una de les meves rutines era llegir i escriure. Per a poder centrar-me en això organizé un pla d'activitats paral·leles per al meu nen, intentant que estigués ocupada, i així jo també tenir el meu espai.
 
Els primers dies bé, però passats uns tres o quatre dies, estant concentrada en la meva lectura vaig sentir uns passets que s'acostaven a l'habitació i seguidament tocaven a la porta.
 
Bé, ens les excuses més recurrents eren: 'Mami, tinc gana', 'Mami, hi ha una mosca en el menjador que em molesta', 'Mami, acompanya'm al bany', 'Mami, canvia'm de canal', sent el pas següent entrar directament a l'habitació i tirar-se damunt meu per a jugar, acabant amb el llibre i les ulleres pel sòl, així que el moment establert per a la meva lectura va passar a ser el moment de veure Bob Esponja i Peppa Pig en la tele.
 
Seguint amb els meus propòsits, vaig creure que estar a casa sense bars, restaurants ni terrassetes era l'oportunitat perfecta per a fer règim. Perquè hala! També a la porra! Estic cuinant com mai el habia fet, però no, res de coses light no..
 
Ja que es cuina, es cuinen els plats de l'àvia, que necessiten més temps d'elaboració.
 
És a dir, pucheritos, brous consistents, uns macarrons amb la seva bona carn picada.. i clar, Com no fer un aperitivito abans de menjar? amb el seu cervecita, patates, olivitas..
 
Sí havent dinat veig les notícies i coincideix que en la tele posen alguna llarga i insubstancial roda de premsa dels nostres ministres, ministres, talossos, zoquetas, perquè ja és com estar veient el Tour de França: T'entra un sopor que és inevitable tirar un caparró.
 
Clar, que aquesta cabezadita dura el que triga la meva filla a començar a avorrir-se. Doncs res: La resta de la tarda em poso en el paper de professora, i encara que ho faig molt a gust se m'infla la vena del coll quan penso que el col·legi l'haig de continuar pagant durant el temps que els nens no assistien. I la vena se'm continua inflant quan es rumoreja que les classes lectives han acabat ja per a aquest curs.
 
Així que en aquest moment d'incipient cabreig prefereixo canviar el meu xip mental, i pensar I que ric plat cuinaré aquesta nit?