Voces Layetanas - Reflexiones libres e independientes

La mort del pensament crític - Per què som tan manipulables?

José A. Ruiz 01/04/2019
Líders carismàtics ens manipulen amb belles paraules.. Es pot evitar?

Què ens passa?
 
El món sembla enfrontar-se a una important reculada en el pensament crític de les masses. El crit sempre sembla més fort que el diàleg i el puny més poderós que la mà estesa. A tot el món, milions de persones intel·ligents es converteixen en ramats acrítics disposats a deixar-se portar per idearis tan simplistes que avergonyirien a un nen, encegada la raó per una emoció facilmente manipulable i manipulada. Aquest article no pretén realitzar una anàlisi rigorosa, però sí plantejar diversos escenaris, conceptes i preguntes que poden tenir relació.
 
L'egolatria del lideratge
 
No podem negar-ho. Molts líders mundials, i especialment els més poderosos, són grans egòlatres amb actituds perilloses i un un equilibri mental si més no discutible. Donald Trump, Kim Jong Un, Vladimir Putin, Nicolás Maduro, Recep Erdogan.. són exemples oposats al sentit comú i al raonament, que contrasten amb altres líders més temperats i raonables com Angela Merkel, o Emmanuel Macron. El seu belicisme, el seu egoisme i la seva manca d'escrúpols és tan palpable que cal preguntar-se com és possible que atreguin tanta gent.
 
Emotivitat versus raonament
 
Governar és difícil. Això ho saben tots els que ho han intentat. Difícil de fer, frustrant, i sobretot difícil i avorrit d'explicar per a una audiència a la qual s'acostuma a tenir-ho tot ben claret, de forma ràpida i breu. Per tant, els eslògans simplistes, "Junts pel Si", "Brexit significa Brexit", "Fem Amèrica gran una altra vegada", "Espanya ens roba", aixequen emocions bàsiques que busquen provocar eufòria, catarsi o rencunia.. i que substitueixen als programes de govern en les ments d'innombrables electors que es tenen per raonables. 
 
La decadència dels gestors
 
No és la causa, però sí l'excusa. Els bons governants són bons gestors, però quan els gestors porten temps administrant la logística d'un país, sovint se serveixen d'ella per a les seves finalitats particulars. Quan aquesta feblesa surt a la llum, els populismes de retòrica breu i sentiments inflamats tenen alguna cosa a la que agafar-se per a criticar, no ja la feblesa del sistema, sinó al sistema en si mateix. La corrupció a la democràcia pot ser usada pels arribistes per negar la democràcia mateixa.
 
La radicalització gradual
 
El germen de la destrucció pot plantar-se a partir d'una reivindicació molt raonable, encara que no sempre certa (les balances fiscals, una desigualtat davant la llei) quan el que es pretén és una divisió per motius molt menys raonables (la raça, la llengua, la religió). Aquesta reivindicació inicial pot ser assumida des de la raó, mentre que l'emoció darrera d'ella es contagia als que s'hi sumen. Després d'un bombardeig lent, constant, gradual, les emocions (d'orgull, alienació i rencúnia) són el que queda, i el raonable i pacífic discrepant del principi és ara un furibund i convençut fonamentalista.
 
L'acte de fé
 
La majoria de persones no som capaços de qüestionar les bases de la nostra ideologia de forma constant. Aquest és una defecte inherent a l'ésser humà. De joves podem ser fàcilment convençuts d'alguna cosa i de la contraria, però quan una ideologia adquireix la qualitat de dogma, quan la interioritzem i vivim conforme a ella, deixem de qüestionar-la. A tots els nivells, aquesta ideologia fa servir a la nostra ment els mateixos mecanismes que la religió, i és igualment inqüestionable.
 
La dificultat de rectificar
 
I no només dificultat, sinó en molts casos impossibilitat. Una vegada una persona lògica, raonable i conscient assumeix una ideologia en qualitat de dogma de fe, és cega a qualsevol evidència que la desmenteixi. Els arguments (certs o falsos) van ser bàsics per a formar la seva fé, però ara és la fé la que s'esforça a crear arguments per a rebatre el que el convençut veu, el qual el convençut escolta, i fins i tot el que sent. Per tal de no patir, per tal de no admetre la veritat de que potser s'ha equivocat, i ha malgastat part de la seva vida i la seva energia en un camí incorrecte.
 
Finalment
 
Les ramificacions d'aquestes idees escrites de seguit són moltes, i les possibles solucions excedeixen el propòsit d'aquest article, però molts d'aquests factors s'amaguen en major o menor proporció en moltes lluites furibundes que arrosseguen a masses guiades per líders inconscients. Siguin populismes d'esquerra, nacionalismes d'ultradreta (disfressats, potser, de ultraesquerra), fonamentalismes masclistes o feministes (la igualtat de sexes és una causa noble, però els seus membres son tan manipulables com la resta), tot beu de les mateixes fonts en diferents proporcions. Del règim de Maduro al de Hitler, del de Franco al de Mussolini, De Milosevic a Puigdemont. Sempre hi ha hagut i hauràn moviments nacionalpopulistas, i sempre hi haurà gent que cregui que amb ells està la salvació.
 
Què s'ha fet del pensament crític?
Onda Layetana Noticies: Articles relacionats
Si. Estic assenyalant aquest botó
Prem el botó per a escoltar-nos

Descarrega una APP per a escoltar-nos en el teu mòbil