Voces Layetanas - Reflexiones libres e independientes

L'enemic és el diàleg

José A. Ruiz 17/05/2019
El veto del nacionalisme a Miquel Iceta és més coherent del que sembla

Moltes veus, dins i fora del nacionalisme, opinen que el veto dels partits independentistes a Miquel Iceta és un tir en el vaig piular. Iceta havia estat criticat per massa "tou" amb el nacionalisme, per criticar l'injuriat 155 al qual el seu partit va donar suport (i que lluny de ser un horrible abús a les institucions va suposar la seva recuperació per a la democràcia) i els seus desitjos d'indult als presos, el seu federalisme indisimulado i els seus comentaris a favor d'un referèndum acordat "si es donés la majoria suficient" que havien aixecat butllofes en els seus companys de formació. Ni tan sols els comuns s'havien mostrat mai tán comprensius, tan tolerants, tan dialogants, amb el nacionalisme.

 
I per això la seva figura al capdavant del senat era tan rellevant: Un català dialogant més enllà de l'aconsellable com a cap del quart poder, un senyor que mai ha destacat massa però que no li cau malament a ningú perquè no vol ni pot dissimular la seva tendència al ball i al histrionisme, tan estrafolari com simpàtic. Tot un gest que el diàleg, si es pretén, té aquesta vegada a Madrid a un interlocutor real, malgrat alguns.
 
I és aquesta situació la que alarma tant a Esquerra Republicana com al PDECAT. La seva estratègia s'ha basat sempre en una persistent reclamació de diàleg, encara que sempre en uns límits que ho feien inviable. Una gestualitat que els atorgava bons rèdits entre els seus seguidors i els feia creure que eran tan bons, democràtics i dialogants, davant un govern "de l'estat" intransigent i "abusón".
 
El diàleg, l'autèntic diàleg, és el seu enemic. Però el diàleg de debò, aquell en el qual totes dues parts cedeixen una mica. Perquè quan es defensa una posició de màxims en un joc del tot o res, el compromís mai s'aconseguirà en un dels extrems. I l'extrem és l'única meta d'un nacionalisme català que no ha sabut o no ha pogut anar adaptant el seu relat per a adequar-lo a la realitat.
 
Per això el seu veto a Iceta, tir en el peu inclòs, és tan coherent. No estan llestos per a dialogar, perquè dialogar significa cedir, i si cedeixen un mil·límetre, el seu combustible electoral s'esgotarà i poden acabar tan "exiliats" com Puigdemont, però no de la justícia Espanyola, sinó dels furibunds Hoolligans que ells mateixos han creat.
Onda Layetana Noticies: Articles relacionats