L'Harmonia de les Riallades

Carlos Martín 30/10/2019 204
Els continus actes de vandalisme comesos per grups nombrosos de radicals separatistes tenyeixen de violent al moviment autodenominat “Revolució dels Somriures”

La revolució dels somriures no m'està fent cap gràcia. Que el 99% dels manifestants separatistes no siguin violents no ho converteix en un moviment pacifista, seria com acceptar que un narcotraficant que no delinqueix el 99% del temps és majoritàriament un home honrat. Si llueixes una taca de tomàquet en la pitrera, encara que el noranta-nou per cent romangui neta, la teva camisa està bruta i has de mudar-te. Si pateixes una malaltia crònica, encara que el noranta-nou per cent del teu cos gaudeixi de salut, estàs malalt i has de cuidar-te.

La violència embruta qualsevol acte i mostra una ostentosa malaltia de la societat. Això exigeix una neteja i un tractament urgents. Per contra observem permissivitat per part dels dirigents polítics, especialment per part del govern de Catalunya, que no va denunciar els actes violents i prefereixen auditar les actuacions de la seva pròpia policia autonòmica amb aquest escenari ja no ens sorprèn que la presidenta d'any aquest s'activa declarar que aquesta violència té "una part positiva". "Gent de pau" que declara sense immutar-se que la violència tenen una part positiva. Us imaginais alguna cosa semblança en boca d'un polític constitucionalista? Què ocorreria si els que no som separatistes envaíssim aeroports, voltéssim estacions de tren, talléssim carreteres, autopistes, bloquegéssim universitats creméssim contenidors, arrenquéssim el paviment per a utilitzar-lo com a munició i ens manifestéssim encaputxats i amb la cara coberta?
 
No perdais el temps a visualitzar-lo: no ho farem. Ens doldria destruir la nostra obra, la qual cosa hem construït entre tots durant dècades i amb gran esforç. Destruir la teva pròpia ciutat i perjudicar conscientment la economia de la teva comunitat és d'imbècils, d'imbècils supins. Són tan necis que no són conscients que en el cas improbable que aconseguissin els seus objectius es tractaria d'una victòria pírrica de manual, amb l'èxode dels centres de producció, el sector turístic greument minvat, els centres logístics traslladats i les pimes en regressió, molts d'aquests il·luminats haurien de buscar treball en aquesta Espanya que tant odien, no sense dificultat per la falta de formació com a conseqüència d'estar més pendents de tallar la via pública que d'acudir a classe. Els que hagin de traslladar-se per a conservar les seves ocupacions hauran d'explicar als seus fills per què han d'odiar als seus nous companys de col·legi i per què han d'odiar als seus nous professors que no ostenten llaços grocs ni els parlen de política. Hauran de vigilar que els seus plançons no mutin a "rufians" i repudiïn "la terra dels avis" (la terra dels avis), que no siguin del Reial Valladolid i que no prefereixin anar de vacances a Cullera.
 
Aquest hipotètic escenari si tindria certa gràcia, fins i tot com per a troncharse de riure. Passaríem de la "revolució dels somriures" a l'harmonia de les riallades.